Tascó: Escola Taller d'Art de Reus 1979-90 Experiència pedagògica en una època creativa i conflictiva.

 Escola Taller d’Art de Reus.

Aventura i educació.

Tascó, la plataforma ciutadana per debatre el tema de l’Escola d’Art a Reus, va redactar la present proposta l’any 1978. El contingut del text va ser el resultat de diverses converses que vam fer persones interessades en temes d’art, pensament, pedagogia, cultura, educació, estètica i societat. Les trobades es van fer motivades per la imminent obertura d’una escola d’art i per que el tema interessava a molta gent. Feia temps que s’havia anunciat públicament i finalment, la Diputació de Tarragona demanava projectes pedagògics i de gestió per la seva creació.

Vam treballar de valent: enteníem la proposta com l’inici d’un debat obert i creatiu, un projecte que tingués per finalitat arribar a un acord estètic col·lectiu. Volíem observar la realitat cultural de la comarca i redactar els objectius i l’estructura de funcionament, segons les seves necessitats, tradicions i sensibilitats. Consideràvem imprescindible un debat molt més ample que el que aportava el grup, però vam pensar que la resposta social vendria amb el temps. Esperàvem que l’ideari ho marcaria la pràctica, la interacció en la vida de la ciutat, sobre la qual, s’haurien d’ajustar els plantejaments generals del projecte. D’alguna manera, estàvem allí per aprendre i eren trobades refrescants i amables, grates per a recordar ara: realment van ser enriquidores per a tothom.

A les reunions vam ser creatius, solidaris, generosos, responsables i àcrates xerraires: quines hores més plenes d’idees i fum, però la proposta de creació de l’escola anava endavant, a bon ritme i no vam escatimar esforços. Al final, de la gent de l’assemblea i dels assistents, vam triar els professors.

Agraïments

Agraeixo als companys: Assumpta Rosés, Abel Figueres, Carles Amill, Esther Clotet, Francesc Bertomeu, Jack Salter, Jaume Sans, Joan Oliva, Joan Casals, Joaquim Chancho, Inés Sánchez, Margalida Escanelles, Amadeu (secretari), Lourdes Jové, Miquel Nadal, Mª Dolors, Escardó, Salvador Juanpere, Teresa Martí i Xavier Bonet. Demano disculpes per els oblits, les amnèsies i el que ara surt. Estava massa atrafegat i segur que vaig fer moltes coses malament. En certa manera, tots hem fet el que hem pogut i seguim aferrats a la quimera. Aquí exposem la història d’una època brillant, engrescadora, creativa i també, onze anys de treball pedagògic que cal recordar.